Quan una companyia crea un nou tipus de producte inaugura una nova categoria que necessita un nom que en descrigui la naturalesa i l’ús. Aquesta afirmació és molt evident, per exemple, al sector farmacèutic, on cada nou component actiu demana un nom genèric que l’identifiqui i el distingeixi de la resta d’ingredients de la mateixa àrea terapèutica. L’empresa que crea la innovació s’enfronta a una oportunitat única d’apropiar-se del nom genèric de la categoria, per tant aquesta denominació s’ha de plantejar com si es tractés d’un nom propietari, amb l’adequada definició estratègica.